dilluns, 22 de desembre del 2008

SEGUEIX EL CONILL BLANC


Com van, les coses? Com estau després de tornar a la "realitat", a quest entorn virtual totalment fictici i dissenyat per màquines en el que sembla que vivim?
M'agrada molt dedicar sempre una entrada al "dia despres", és a dir, aprofitar el blog per a fer un petit comentari de la darrera partida jugada. Pens que si ens acostumam a fer-ho, i a més es fa des de la perspectiva de la crítica constructiva ens pot servir a tots.
Em sap greu, dir-vos, però, que la meva crítica en aquest cas no serà molt "crítica" en el sentit més estricte de la paraula.

I és que m'ho vaig passar fantàsticament en aquesta partida que ens va preparar en Miquel! No sé vosaltres, però a mi el temps em va passar volant. Crec que es van combinar molt bé l'expectació creada des de la publicació del post on anunciava la partida, la preparació, el saber improvisar, la prioritat absoluta de la interpretació per damunt del sistema (jugàrem amb una moneda de les antigues 500 pessetes!), el fet de jugar a una ambientació a la que no havíem jugat mai, els detalls treballats com tota la recerca de claus i pistes (fins i tot la recerca a internet!), la tensió d'anar contra rellotge, la sincronització temps partida-temps real... D'acord, segur que hi havia coses que es podien millorar, i que potser algú va trobar que hi va haver moments en els que era fàcil caure en la inactivitat... no sé, a mi el temps em fugia de les mans. En fi, veig que de moment amb les partides que hem jugat (Pututu, Penedragón y Matrix), no ens ha costat a ningú treure´ns el rovell de jugar a rol. Genial.
Bé, crec que seria una bona cosa que aprofitàssiu aquest post per a comentar coses de la partida i que ens acostumem a fer-ho. Sempre essent el més constructius possibles. Fins aviat!

1 comentari:

Tomeu M. ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu senyor H. Tal vegada un dia poguem jugar una partida de Rol (com a testeadors) al Bola de Drac de l'Animal...
Enhorabona Mikel per la feina feta durant, però sobre tot prèviament que crec que fou molta.
Pendrarol