El comte que "mai beu... vi" no ha mort! Els idiotes d'en Van Helsing i companyia es van conformar amb el procediment bàsic per a acabar amb un vampir, però clar, el Comte no és un vampir qualsevol. De manera que, després d'una temporadeta de recuperació, ha decidit venjar-se dels insolents que van gosar posar-se al seu davant i impedir que la transacció immobiliària de l'abadia de Carfax arribàs a les darreres conseqüències. Ho pagaran ben car, començant amb la joveneta esquàlida a la que ja va tastar.
Però la crisi no perdona. Ningú concedeix una hipoteca al Comte per a comprar-se un immoble. I és que la moneda romanesa antiga està molt devaluada. Sense cap banc que li faci un préstec, i amb els del 15-M pels carrers ha decidit posar en marxa un altre pla: anar de tour per totes les places d'Europa, mossegant allà on va, i deixant records de la seva presència per les principals ciutats del continent. Des de Madrid fins Bucarest. Des d'Edimburg fins a Roma. El seu objectiu? Fer un exèrcit de vampirs per a crear el caos i la destrucció. No me direu que no és un pla fantàstic!
Creieu que tot serà tan fàcil per al nostre amic? Clar que no. En Van Helsing, que fica el nas contínuament allà on no el demanen, ja ha sabut dels plans d'en Dràcula, i juntament amb na Mina, Lord Godalming i el dr. Seward ha començat una boja persecució per a trobar en Dràcula i destruir-lo. Viatjant per Europa, trobaran el seu rastre de destrucció. Podran arribar a temps per impedir que el Comte organitzi el seu exèrcit?
Benvinguts a la Furia de Dràcula, el joc que, si tot va bé, jugarem divendres 24.
La meva proposta,és que quedem devers les 10'30. El joc és llarguet, i primer seria ideal revisar les regles. Jugam un parell de torns, dinam i tornam a l'atac. Estic segur que us agradarà.
Tampoc estaria malament que us pegueu una ullada per damunt a les regles. No fa falta que us les estudieu, però si teniu una mica de temps, sí estaria bé que us ho miràssiu per damunt. Això ens estalviaria temps a l'hora de les explicacions. Us adjunt l'enllaç des del qual us podeu descarregar les regles.
Prepara la rovellada espasa dels teus avantpassats! Acomiada’t del teu estimat mestre d’arts arcanes! Eleva les últimes pregàries en el temple! Agafa el darrer bocata de nocilla que t’ha fet la teva mare i que no tornaràs a tastar en una temporada, perquè… HA ARRIBAT L’HORA DE LES AVENTURES!
Fa dies que a Threshold no es sap res d’Aleena, la filla del Baró Halaran, que va partir per a investigar els motius d’una estranya malatia a un petit poble a la riba est del Llac Windrush. Ja s’haurien de tenir notícies del que està passant, però de moment l’única resposta obtinguda a l’espera és el silenci. Tot Threshold estima a la valent Aleena, pel seu bon cor i pels seus bons consells, i es passa pena perquè ningú entén què pot haver succeït per a que Aleena encara no hagi donat cap senyal, o hagi enviat algun missatge.
Potser ha arribat el moment d’enviar algú a esbrinar el misteri…
Els daus tornen a sonar per damunt les taules!!!! Bé… si és que no sonen a través d’alguna aplicació electrònica! Com ens hem modernitzat… Però bé, això no és un mal senyal, potser sigui tot el contrari.
Els dracs desperten del seu llarg somni!
I alguns estan molt enfadats i amb ganes de torrar algun desgraciat o desgraciada i menjar-se’l amb salseta barbacoa!
Més d’un any ha passat de la darrera entrada en aquest blog. I és que hi ha coses que tal vegada han de madurar el seu temps just per a poder tastar-se. La darrera entrada parlava del meu canvi de casa, de la retrobada dels “clàssics” del rol a les meves prestatgeries i de per què no revisar tot allò i muntar alguna partida…
I he anat tot el lluny que podria anar.
Jugarem al vell D&D.
La Fortaleza en la frontera
El Palacio de la princesa de plata
La ciudad perdida…
I d’altres que no s’arribaren a publicar en castellà
La vella, la veterana, la imperfecta (i per això mateix tal vegada entranyable) caixa vermella de Dungeons & Dragons!
Aquest divendres, a la Posada del Drac Daurat, tot començarà.
Nostalgia? Potser sí, avui m'ha donat per recordar, per fer memòria i tornar al passat, a aquelles partides interminables, aquelles lectures de manuals, que tot i semblar infumables, alguna cosa devien de tenir que encenia les nostres il·lusions... i la nostra dedicació horària. Perquè eren hores de lectura, preparació i partides. Coses que ara per ara semblen més complicades. I és que ens hem fet grans, amb totes les seves coses bones (ara podem acceptar caramels de desconeguts, que són els millors (Chris Peterson dixit)), però també amb més coses que fer i en que pensar...
Duc un munt de temps intentant crear i re-crear partides de factura pròpia a una ambientació contemporània i tot i que les poques que he dirigit he de reconèixer que no han estat malament (una d'elles em va fer por a mi i tot després d'haver-la dirigit), em manquen els moments per a estar tranquil davant d'un munt de notes i d'idees i anar teixint la campanya que m'hauria agradat teixir.Això a la fi desemboca en inactivitat rolera i en una espècie de lloc buit en un espai que sovint era ple de massa coses i aficions...
Igual hauria d'admetre que tots ja hem crescut i que això s'acaba. Igual "contar històries a la vora del foc" és tant qüestió de cultures encara arrelades a l'Edat de la Pedra o properes a ella, com d'edats vitals més primerenques. Ostres, si en Toni ja ha fet els 30, i jo ja soc a prop dels 40...
No sé què dir. Si el que acab d'escriure té alguna cosa de cert, aleshores el que passa és que el que sent és fruit de la meva immaduresa. Però llavors pens amb R.L.Stevenson, "Tusitala", el que conta històries. Me basta amb ell, amb ningú més, i aleshores crec que contar històries, crear històries, no te per què ser res d'infantil.
Almenys no manco infantil que anar tot el dia follat per l'autopista conduint un objecte gran i pesat, transgredint sovint normes que no només ens posem en perill a nosaltres, sino als nostres iguals, on depositam part de les nostres inseguretats com si d'un ídol al qui li atribuim propietats animades es tractàs, convertint-nos de posseidors a posseïts, traient els nostres instints més baixos i posant-los al servei de la immolació dels deus de l'asfalt i de la modernitat més descarnada. I tot això quan molts d'aquests dels que acab de parlar no van mamats o esnifats. Això sí, després tothom aparenta ser una persona d'una maduresa intatxable.
És curiós com moltes conductes molt pròpies d'homes i dones adults de principis del XXI no són tengudes com terriblement immadures, i jo ara m'estigui qüestionant si jugar a rol és cosa d'al·lots.
Almanco les immolacions que ens inventam jugant a rol sempre formen part d'aquest mal elemental i simbòlic que individualment, com a persones amb una MORAL, somniam amb eliminar de les nostres vides, i que situam a la ficció per a poder tenir el luxe de, en la ficció, ser capaços d'acabar amb ell. Un consol a nivell de catarsi, que ens permet per una estoneta ser herois dins l'imaginari col·lectiu. Almenys simbòlicament això és el que fem, i en fer-ho amb l'ajut dels amics, i "contant" entre tots una història, en acabar-la ens sentim una mica millor i millors: el mal i la foscor han estat vençuts, i la rao i l'amistat han estat per sobre fins i tot dels deus malignes.
En fi, podria dedicar una altra entrada per a parlar de les "virtuts" de jugar a rol, però, si he de ser sincer, crec que seria una més de milers de contribucions en aques sentit. No crec que pogués dir res de nou, ni de millor manera que ho hagin dit altres.
Estava amb la manca de temps. I amb una altra cosa. L'altre dia, pensant on ficaré tots els meus llibres ara que m'he de mudar de casa i anar a un lloc de dimensions una mica més reduïdes (i m'estic referit a dimensions SÍ euclidianes, per favor), vaig llevar la pols als vells escenaris de Cthlhu de Chaosium (i que va publicar Joc). Això em va fer pensar amb tot el material que tenc, a la llibreria i a l'ordinador, només de Cthulhu. I em vaig adonar de que hi ha un munt de coses que encara són salvables, reconvertibles, reciclables... i rejugables.
Tornar a dirigir els clàssics... Per què no. Això em donaria temps. Molts d'escenaris ja els he llegit, molts dirigit, i alguns d'ells no als botifarrolers habituals... Recuperar les antigualles i donar-lis vida de bell nou, que no està mort allò que bla, bla, bla...
És possible!!!
Clar està que recuperar aquests escenaris clàssics farà que alguns d'ells no els pogueu jugar, però no tots. I què voleu que us digui, pot ser divertit i tot veure com algú pren camins diferents amb els Fongs de Yuggoth, o les Màsqueres de Nyarlathotep, per posar un exemple.
Madur o no, tot sigui per vèncer la inactivitat, i per alternar amb els jocs de taulell, que sí, que són collonuts (i és ver, a mi m'encanten), però què voleu que us digui, encara no han arribat a ser els meus jocs preferits. Aquesta distinció la deix de moment, i ja fa molts d'anys, a aquestes "històries" que hem "contat" entre tots.
Hahahaha! Era qüestió de temps. En Cthulhu somiava i esperava a dins el seu cau de R'lyeh, en Yog-Sothoth feia bombolles d'avorriment, en Hastur era a l'oficina de registre civil per a canviar-se el nom, els profunds ja s'havien tornat uns descreguts superficials, però els astres manen.
I, és clar, s'han tornat a alinear.
I les coses han canviat, però només una miqueta. Ja queda poc per a la conquesta final d'aquest món!
Per començar, Botifarrol passa a anomenar-se Botifajoc. Per què? Perquè hem entès que tot i que som uns fanàtics devots del culte als jocs aquests de daus i full de paper que tanta bona fama han tengut al llarg de la seva història (Sr. Gary Gygax, sr. Dave Anderson: in memoriam), hem de donar cabuda a altres cultes que també tenen molta força i que poden ser peces claus en la nostra noble tasca de sotmetre material i espiritualment a la raça humana.
Per tant, a partir d'ara aquest bloc dona cabuda a que pogueu parlar no només de ocs de rol, sino de jocs en general. No pretenem ni molt menys ser una pàgina com la BSK o la Boardgamegeek, que per això ja existeixen elles, simplement volem que aquest pugui seguir sent un punt de trobada fàcil per un grapat d'amics i amigues; aquest va ser el motiu pel qual un dia en Toni i jo vàrem parir això (més en Toni que jo, perquè jo en aquells moments no en tenia molta idea, més o menys com ara).
Botifajoc segueix tenint com a principal objectiu el de poder tenir un taulell d'anuncis on convocar-nos uns als altres per a poder quedar i fer una de les coses que més ens agraden: jugar. Ja no jugar a rol, sino jugar al que sigui. En els propers dies intentaré fer que el bloc sigui el més funcional possible: avisos d'entrades al correu, normes d'ús per a publicar, inscripcions al bloc. I sobre tot: un taulell d'anuncis permanent per a poder convocar a la gent i apuntar-se.
Bono, de moment ho deixam aquí. No oblideu fer els vostres rituals obscens, donar Friskies als cans de Tíndalos i ser molt, molt malvats.
